Quatre bugades:

Sorprenentment, Pau Vidal, juntament amb la seva xicota italiana, confirmen que l'escriptor té un club de fans a Itàlia. Ell es considera que és un profeta lingüístic, és a dir que intenta porta a la població pel millor camí per aprendre la llengua. Pau Vidal està molt familiaritzat amb la llengua italiana ja que és traductor d'algunes novel·les d'Andrea Camilleri. Anteriorment va ser corrector i certifica que mai més ho tornarà a ser. També és autor, amb Jordi Palou, del llibre de Rodamots. A més a més ha estat treballant a la televisió, a programes de llengua i crea mots encreuats. És autor de varis llibres, com per exemple El parevostre o Aigua bruta. Aquest últim tracta d'un lingüistia, que té un projecte secret: actualitzar el gran Diccionari etimològic de Joan Coromines. Durant la seva missió descobreix un misteri: un excursionista mort, un científic desaparegut, un riu contaminat i una empresa farmacèutica sospitosa.

Finalment Pau Vidal diu que el futur del català no és molt clar, que el bilingüisme acaba eliminant una de les llengües i que el català li queden quatre bugades.

Marta Guitart:

Marta Guitart, exalumne de l'IES Vidreres, durant aquests últims mesos ha estat elaborant un diccionari (castellà-italià, italià-castellà).

Marta Guitart va fer el treball de recerca sobre les agències de notícies. Va analitzar com arribaven aquestes aquí i si variaven, és a dir, si d'alguna manera, amb tota la informació recollida, se les inventaven.

Després del batxillerat va anar a l'universitat de Barcelona a fer la carrera de traducció i interpretació. El tercer any de carrera va anar a fer un erasmus a Manchester. Allà, a part d'estudiar també va treballar a un col·legi on estudiaven el castellà. Ella es dedicava a millorar la parla de les alumnes. Quan va acabar aquest any, va tonrnar a Barcelona a acabar la carrera i un cop finalitzada va anar a viure a Venècia. Allà va practiar i millorar l'italià que havia après a la universitat.

Al cap de dos anys va tornar i una professora de l'universitat li va proposar una feina: col·laborar amb l'elaboració d'un diccionari, per fer la part d'italià-castellà. Marta va fer les lletres A i C. Ens va explicar que es força entretingut i que aquesta feina es força bona per una part, la flexibilitat d'organitzar-te el teu temps de treball, però per altre banda està vuit hores diàries davant d'un ordinador, acaba cansant. Tot i així va reconèixer que en algunes paraules, com insults, eren divertides ja que per sort l'ajudaven a disfrutar més, després de llargues paraules on costava trobar el significat d'elles.

Paraules de rodamots:

A cada colla d'amics podem trobar diferents tipus de persones: hi ha l'hiperactiu,no para mai quiet!; el tímid, però només amb la gent de fora; l'intel·ligent. També hi ha el tipic terròs, que moltes vegades no es pot parlar amb ell; el presumit, en els dos senits: un és el que no pot sortir de casa sense haver-se repassat deu cops pel mirall i l'altre, el que es creu que ho sap tot, és a dir un mestretites; el garrepa, l'enze que sempre va darrere de alguna altra persona. En la meva colla falta l'estaquirot, tots som molt actius i sempre amb ganes de fer coses.

Auca de Joan Coromines:

Joan Coromines Vinyeaux va néixer a Barcelona l'any 1905 i va morir el 1997. La seva mare, Celestina, era pedagoga i el va educar. El seu pare, Pere, era polític catalanista i escriptor de La vida austera. De petit, Joan, anava de vacances a Sant Pol on va aprendre molt de vocabulari. També va escriure a Pompeu Fabra.
El 1923 va fer dues carreres, filosofia i dret. Seguidament va anar a la Val d'Aran a aprendre més llenguatge enriquidor.
Joan Coromines va participar a un complot que no va sortir bé i va haver d'escapar-se. Va anar a Madrid a fer el doctorat i a París a estudiar. Finalment va tornar a Barcelona on Pompeu Fabra el va incorporar a la IEC.
El 1936 es va casar amb la Bàrbara. Va anar a la guerra de voluntari, però el 1939 es va haver d'exiliar.
Després que el seu pare morís va anar a l'Argentina a fer de professor de llatí i castellà. El 1946 va tornar traslladar-se a Xicago on va tornar a treballar de professo fins que es va jubilar. Tot seguit va tornar altre cop a Barcelona on es van anar publicant les seves obres en diferents idiomes. El 1967 es va establir Pineda i allà va elaborar els seus diccionaris i l'Onomasticon.