Paraules de rodamots:

Tan bon punt vaig veure aquell anunci del viatge a California a l'aparador de l'agència de viatges més important de tota la ciutat, vaig pensar que seria una bona oportunitat per anar a visitar a la meva amiga. Primer vaig pensar que hauria d'afluixar els cordons, ja que era un preu bastant alt. A part d'això també vaig decidir anar a veure el meu padrí per si pordia gratar-se la butxaca i ajudar-me a pagar el meu fantàtic viatge. Tot i així, vaig aconseguir una feina extra, per anar més segura. Finalment vaig recaptar una gran quantitat de diners, tot i que no sabia d'on surtien les misses! Quan ja vaig tenir tots els diners recaptats i preparats, vaig anar ben depressa a l'agència de viatges i vaig pagar bitllo-bitllo, per així oblidar-me'n.

Vist des de fora, en aquesta ocasió, la gent podria dir que pagant, sant Pere canta, però per a mi no només són els diners, sinó la voluntat que hi he posat.

Que no me entero:

Article de Javier Marías
Crec que Javier Marías té part de raó. La principal culpa de que això estigui passant és dels caps de cada diari. Si els periodistes elegits tinguessin una bona formació en l'idioma on estan destinats, o que produïssin ells les notícies, segurament aquestes serien més bones i la gent ho llegiria més.
Crec que en part és greu perquè els diaris són públics i necessàris. Quan una notícia no s'entén prou bé, això ens està "limitant" a no saber en certesa què està passant.

Diferència dels discursos:

Penso que una diferència que hi ha entre el discurs de Quim Monzó i d'Íngrid Betancourt és el vocabulari que utilitza.
El llenguatge d'Íngrid Betancourt és culte, és a dir, quan es dirigeix a persones els tracta de vostè, totes les paraules són cultes i es pot considerar un discurs perquè hi ha una bona cohesió i explica una cosa viscuda, que va sentir. Explica els seus anys de segrest d'una manera "apassionada" ja que ho explica amb l'intenció de que el missatge arribi al públic.
Quim Monzó, no és que sigui un discurs dolent, sinó que el seu objectiu és intentar que el públic passi una bona estona i que es doni a conèixer una mica més la cultura catalana. Com que ho expressa com si fós un conte, no ho podria considerar un discurs ja que té una finalitat de diversió.