Íngrid Betancourt:

Íngrid Betancourt, és una política colombiana. Aquesta senyora va ser molt famosa a causa del seu llarg segrest, des de l'any 2001 fins el 2008. Va ser alliberada per l'exèrcit colombià.
Aquest segrest es va produir quan, Íngrid, es va presentar com a candidata en les eleccions.

Quim Monzó:

L'escriptor Quim Monzó, durant aquest discurs a Frankfurt, la idea global, que vol arribar a transmetre, són els coneixements bàsics de la literatura catalana: qui va ser el creador de la llengua, anomenar els autors (escriptors, poetes, músics...) més importants, entre altres. Ho fa d'una manera molt peculiar; ell comença diguent que en comptes d'un discurs explicarà un conte i, aquest, tracta d'un escriptor que li proposen fer el discurs de la important fira de Frankfurt. Aquest dubtava molt si acceptar o no aquesta proposta, per el que podien pensar els altres, com afectaria, per exemple. Però al final decideix acceptar. Tot seguit li apareixen altres dubtes o problemes com per exemple què dirà perquè no sigui aburrit el discurs, quins autors ha de dir, si creu que anomenar-los és important per tota la gent, si ha de dir alguna cosa relacionada sobre la literatura alemanya (amfitriona), si ha d'introduir algun text important (poema, o en aquest cas, embarbussament) i finalment com l'acabarà, després del temps que disposa. Decideix despedint-se amb totes els idiomes.

EMBARBUSSAMENT:

Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa. Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també: "empatolls", "embarassallengües", "entrebancs", "entrebancallengües", "travallengües", "queques" (al Rosselló),etc. Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques.

[Etimologia -- De «embarbussar-se», de «balbucejar», forma desenvolupada de l'antic «balbuçar», del llatí «balbutire», mateix significat.]

EXEMPLES:

-> Si qui deu deu, diu que deu deu, deu dir el que deu i deu el que diu.

->Una gallina xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics. Com que la gallina era xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, per això va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics.

AUCA:

Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí i formada per dos versos. La forma tradicional era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit imatges o estampes. Es va donar a conèixer al segle XIX. Aquestes normalment expliquen una biografia, un relat històric, un relat moralitzant...

A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full.

[Etimologia -- Del llatí vulgar «auca», 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del «joc de l'oca».]

EXEMPLE:

http://www.xtec.es/centres/a8033924/auques/victor/vcatala1.htm

Aquesta web és d'una auca sobre l'autora Caterina Albert, també era molt coneguda amb el sobrenom de Víctor Català.

Un altre exemple és aquesta auca de Montserrat: