Penso que una diferència que hi ha entre el discurs de Quim Monzó i d'Íngrid Betancourt és el vocabulari que utilitza.
El llenguatge d'Íngrid Betancourt és culte, és a dir, quan es dirigeix a persones els tracta de vostè, totes les paraules són cultes i es pot considerar un discurs perquè hi ha una bona cohesió i explica una cosa viscuda, que va sentir. Explica els seus anys de segrest d'una manera "apassionada" ja que ho explica amb l'intenció de que el missatge arribi al públic.
Quim Monzó, no és que sigui un discurs dolent, sinó que el seu objectiu és intentar que el públic passi una bona estona i que es doni a conèixer una mica més la cultura catalana. Com que ho expressa com si fós un conte, no ho podria considerar un discurs ja que té una finalitat de diversió.
El llenguatge d'Íngrid Betancourt és culte, és a dir, quan es dirigeix a persones els tracta de vostè, totes les paraules són cultes i es pot considerar un discurs perquè hi ha una bona cohesió i explica una cosa viscuda, que va sentir. Explica els seus anys de segrest d'una manera "apassionada" ja que ho explica amb l'intenció de que el missatge arribi al públic.
Quim Monzó, no és que sigui un discurs dolent, sinó que el seu objectiu és intentar que el públic passi una bona estona i que es doni a conèixer una mica més la cultura catalana. Com que ho expressa com si fós un conte, no ho podria considerar un discurs ja que té una finalitat de diversió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada