Quim Monzó:

L'escriptor Quim Monzó, durant aquest discurs a Frankfurt, la idea global, que vol arribar a transmetre, són els coneixements bàsics de la literatura catalana: qui va ser el creador de la llengua, anomenar els autors (escriptors, poetes, músics...) més importants, entre altres. Ho fa d'una manera molt peculiar; ell comença diguent que en comptes d'un discurs explicarà un conte i, aquest, tracta d'un escriptor que li proposen fer el discurs de la important fira de Frankfurt. Aquest dubtava molt si acceptar o no aquesta proposta, per el que podien pensar els altres, com afectaria, per exemple. Però al final decideix acceptar. Tot seguit li apareixen altres dubtes o problemes com per exemple què dirà perquè no sigui aburrit el discurs, quins autors ha de dir, si creu que anomenar-los és important per tota la gent, si ha de dir alguna cosa relacionada sobre la literatura alemanya (amfitriona), si ha d'introduir algun text important (poema, o en aquest cas, embarbussament) i finalment com l'acabarà, després del temps que disposa. Decideix despedint-se amb totes els idiomes.