Quatre bugades:

Sorprenentment, Pau Vidal, juntament amb la seva xicota italiana, confirmen que l'escriptor té un club de fans a Itàlia. Ell es considera que és un profeta lingüístic, és a dir que intenta porta a la població pel millor camí per aprendre la llengua. Pau Vidal està molt familiaritzat amb la llengua italiana ja que és traductor d'algunes novel·les d'Andrea Camilleri. Anteriorment va ser corrector i certifica que mai més ho tornarà a ser. També és autor, amb Jordi Palou, del llibre de Rodamots. A més a més ha estat treballant a la televisió, a programes de llengua i crea mots encreuats. És autor de varis llibres, com per exemple El parevostre o Aigua bruta. Aquest últim tracta d'un lingüistia, que té un projecte secret: actualitzar el gran Diccionari etimològic de Joan Coromines. Durant la seva missió descobreix un misteri: un excursionista mort, un científic desaparegut, un riu contaminat i una empresa farmacèutica sospitosa.

Finalment Pau Vidal diu que el futur del català no és molt clar, que el bilingüisme acaba eliminant una de les llengües i que el català li queden quatre bugades.

Marta Guitart:

Marta Guitart, exalumne de l'IES Vidreres, durant aquests últims mesos ha estat elaborant un diccionari (castellà-italià, italià-castellà).

Marta Guitart va fer el treball de recerca sobre les agències de notícies. Va analitzar com arribaven aquestes aquí i si variaven, és a dir, si d'alguna manera, amb tota la informació recollida, se les inventaven.

Després del batxillerat va anar a l'universitat de Barcelona a fer la carrera de traducció i interpretació. El tercer any de carrera va anar a fer un erasmus a Manchester. Allà, a part d'estudiar també va treballar a un col·legi on estudiaven el castellà. Ella es dedicava a millorar la parla de les alumnes. Quan va acabar aquest any, va tonrnar a Barcelona a acabar la carrera i un cop finalitzada va anar a viure a Venècia. Allà va practiar i millorar l'italià que havia après a la universitat.

Al cap de dos anys va tornar i una professora de l'universitat li va proposar una feina: col·laborar amb l'elaboració d'un diccionari, per fer la part d'italià-castellà. Marta va fer les lletres A i C. Ens va explicar que es força entretingut i que aquesta feina es força bona per una part, la flexibilitat d'organitzar-te el teu temps de treball, però per altre banda està vuit hores diàries davant d'un ordinador, acaba cansant. Tot i així va reconèixer que en algunes paraules, com insults, eren divertides ja que per sort l'ajudaven a disfrutar més, després de llargues paraules on costava trobar el significat d'elles.

Paraules de rodamots:

A cada colla d'amics podem trobar diferents tipus de persones: hi ha l'hiperactiu,no para mai quiet!; el tímid, però només amb la gent de fora; l'intel·ligent. També hi ha el tipic terròs, que moltes vegades no es pot parlar amb ell; el presumit, en els dos senits: un és el que no pot sortir de casa sense haver-se repassat deu cops pel mirall i l'altre, el que es creu que ho sap tot, és a dir un mestretites; el garrepa, l'enze que sempre va darrere de alguna altra persona. En la meva colla falta l'estaquirot, tots som molt actius i sempre amb ganes de fer coses.

Auca de Joan Coromines:

Joan Coromines Vinyeaux va néixer a Barcelona l'any 1905 i va morir el 1997. La seva mare, Celestina, era pedagoga i el va educar. El seu pare, Pere, era polític catalanista i escriptor de La vida austera. De petit, Joan, anava de vacances a Sant Pol on va aprendre molt de vocabulari. També va escriure a Pompeu Fabra.
El 1923 va fer dues carreres, filosofia i dret. Seguidament va anar a la Val d'Aran a aprendre més llenguatge enriquidor.
Joan Coromines va participar a un complot que no va sortir bé i va haver d'escapar-se. Va anar a Madrid a fer el doctorat i a París a estudiar. Finalment va tornar a Barcelona on Pompeu Fabra el va incorporar a la IEC.
El 1936 es va casar amb la Bàrbara. Va anar a la guerra de voluntari, però el 1939 es va haver d'exiliar.
Després que el seu pare morís va anar a l'Argentina a fer de professor de llatí i castellà. El 1946 va tornar traslladar-se a Xicago on va tornar a treballar de professo fins que es va jubilar. Tot seguit va tornar altre cop a Barcelona on es van anar publicant les seves obres en diferents idiomes. El 1967 es va establir Pineda i allà va elaborar els seus diccionaris i l'Onomasticon.

Paraules de rodamots:

Tan bon punt vaig veure aquell anunci del viatge a California a l'aparador de l'agència de viatges més important de tota la ciutat, vaig pensar que seria una bona oportunitat per anar a visitar a la meva amiga. Primer vaig pensar que hauria d'afluixar els cordons, ja que era un preu bastant alt. A part d'això també vaig decidir anar a veure el meu padrí per si pordia gratar-se la butxaca i ajudar-me a pagar el meu fantàtic viatge. Tot i així, vaig aconseguir una feina extra, per anar més segura. Finalment vaig recaptar una gran quantitat de diners, tot i que no sabia d'on surtien les misses! Quan ja vaig tenir tots els diners recaptats i preparats, vaig anar ben depressa a l'agència de viatges i vaig pagar bitllo-bitllo, per així oblidar-me'n.

Vist des de fora, en aquesta ocasió, la gent podria dir que pagant, sant Pere canta, però per a mi no només són els diners, sinó la voluntat que hi he posat.

Que no me entero:

Article de Javier Marías
Crec que Javier Marías té part de raó. La principal culpa de que això estigui passant és dels caps de cada diari. Si els periodistes elegits tinguessin una bona formació en l'idioma on estan destinats, o que produïssin ells les notícies, segurament aquestes serien més bones i la gent ho llegiria més.
Crec que en part és greu perquè els diaris són públics i necessàris. Quan una notícia no s'entén prou bé, això ens està "limitant" a no saber en certesa què està passant.

Diferència dels discursos:

Penso que una diferència que hi ha entre el discurs de Quim Monzó i d'Íngrid Betancourt és el vocabulari que utilitza.
El llenguatge d'Íngrid Betancourt és culte, és a dir, quan es dirigeix a persones els tracta de vostè, totes les paraules són cultes i es pot considerar un discurs perquè hi ha una bona cohesió i explica una cosa viscuda, que va sentir. Explica els seus anys de segrest d'una manera "apassionada" ja que ho explica amb l'intenció de que el missatge arribi al públic.
Quim Monzó, no és que sigui un discurs dolent, sinó que el seu objectiu és intentar que el públic passi una bona estona i que es doni a conèixer una mica més la cultura catalana. Com que ho expressa com si fós un conte, no ho podria considerar un discurs ja que té una finalitat de diversió.

Íngrid Betancourt:

Íngrid Betancourt, és una política colombiana. Aquesta senyora va ser molt famosa a causa del seu llarg segrest, des de l'any 2001 fins el 2008. Va ser alliberada per l'exèrcit colombià.
Aquest segrest es va produir quan, Íngrid, es va presentar com a candidata en les eleccions.

Quim Monzó:

L'escriptor Quim Monzó, durant aquest discurs a Frankfurt, la idea global, que vol arribar a transmetre, són els coneixements bàsics de la literatura catalana: qui va ser el creador de la llengua, anomenar els autors (escriptors, poetes, músics...) més importants, entre altres. Ho fa d'una manera molt peculiar; ell comença diguent que en comptes d'un discurs explicarà un conte i, aquest, tracta d'un escriptor que li proposen fer el discurs de la important fira de Frankfurt. Aquest dubtava molt si acceptar o no aquesta proposta, per el que podien pensar els altres, com afectaria, per exemple. Però al final decideix acceptar. Tot seguit li apareixen altres dubtes o problemes com per exemple què dirà perquè no sigui aburrit el discurs, quins autors ha de dir, si creu que anomenar-los és important per tota la gent, si ha de dir alguna cosa relacionada sobre la literatura alemanya (amfitriona), si ha d'introduir algun text important (poema, o en aquest cas, embarbussament) i finalment com l'acabarà, després del temps que disposa. Decideix despedint-se amb totes els idiomes.

EMBARBUSSAMENT:

Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa. Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també: "empatolls", "embarassallengües", "entrebancs", "entrebancallengües", "travallengües", "queques" (al Rosselló),etc. Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques.

[Etimologia -- De «embarbussar-se», de «balbucejar», forma desenvolupada de l'antic «balbuçar», del llatí «balbutire», mateix significat.]

EXEMPLES:

-> Si qui deu deu, diu que deu deu, deu dir el que deu i deu el que diu.

->Una gallina xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics. Com que la gallina era xica, pica, pollerica, camacurta i bequerica, per això va tenir set fills xics, pics, pollerics, camacurts i bequerics.

AUCA:

Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d'una llegenda en forma de rodolí i formada per dos versos. La forma tradicional era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit imatges o estampes. Es va donar a conèixer al segle XIX. Aquestes normalment expliquen una biografia, un relat històric, un relat moralitzant...

A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full.

[Etimologia -- Del llatí vulgar «auca», 'oca', nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del «joc de l'oca».]

EXEMPLE:

http://www.xtec.es/centres/a8033924/auques/victor/vcatala1.htm

Aquesta web és d'una auca sobre l'autora Caterina Albert, també era molt coneguda amb el sobrenom de Víctor Català.

Un altre exemple és aquesta auca de Montserrat: